DANI PLANAS LABAD

SOMNIS ROVELLATS

Molt a prop del districte del disseny i la innovació de Barcelona conviu una realitat molt allunyada de la imatge de ciutat aparador que pretenen mostrar les autoritats locals. Una realitat on centenars d’immigrants sense papers es desperten cada matí del somni europeu que els va impulsar a abandonar casa seva a l’Àfrica subsahariana.

Sense possibilitat de regularitzar la seva situació, ni per tant de trobar una feina, la recollida de ferralla es converteix per a molts en el seu únic mitjà de subsistència.

A l’espai que va ocupar l´antic mercat dels Encants Vells es va formar al 2014 una petita comunitat d’uns 30 immigrants, la majoria de l´Àfrica de l´Oest que, aprofitant restes dels magatzems i construint habitacles de fusta, van muntar les seves habitacions, un restaurant i diversos bars. Tanmateix l´espai era utilitzat per treballar i emmagatzemar la ferralla i altres objectes recollits per la ciutat.

Dedicar-se a la ferralla implica recórrer molts kilòmetres cada dia empenyent un pesat carro de supermercat ple d´objectes. És una feina molt dura, sobretot els mesos de molt fred o molta calor, no apte per persones grans o si estan malalts. Pagant-se a 0,18€ el quilo de ferro i a 3-4€ el quilo de coure, els guanys diaris solen rondar, si hi ha sort, els 10-15€.

“Jo pensava que Europa era un paradís, que només arribar al dia següent ja tenies una bona feina”, “A Barcelona si tens una feina pots viure be”, “Quan t´acostumes a Europa és molt difícil tornar a casa”, “Aquestes condicions no les havia vist mai! A Àfrica no hi han naus!”,… són algunes de les frases que vaig escoltar habitualment durant la realització d´aquest reportatge.

Totes aquestes persones van deixar tot el que tenien als seus països d´origen, molts van arriscar la seva vida travessant el mar en pasteres sobrecarregades, alguns van rebre cops de la policia, tot per intentar realitzar el seu somni, una vida millor.

Malgrat les condicions de vida tant lamentables amb les que s´han trobat un cop aquí, la majoria manté la seva confiança en un futur millor al continent europeu i es resisteix a admetre el fracàs que significaria tornar a casa sense aconseguir-ho.

El passat 11 de març 2015, l´assentament de Glòries, el més gran de Barcelona en aquell moment, va ésser desallotjat per la Guàrdia Urbana. Va començar a ser enderrocat aquella mateixa tarda. Tots els seus habitants es van repartir per diferents assentaments i altres naus industrials abandonades de la ciutat. Des de llavors continuen, com sempre, vivint uns somnis rovellats.