“La vida està feta així, de petites solituds”- va dir Barthes. Tancaments interiors, aïllaments, desemparaments voluntaris que ens reconcilien amb “l'experimentació sobre un mateix, amb la nostra única identitat, la nostra única alternativa per a totes les combinacions que ens habiten”- com va definir Deleuze. I allò que Katz va anomenar: “solitud positiva".

És la meva posició bel·ligerant i, per descomptat, silenciosa.
 

Peter Pál Pelbart “Filosofía de la deserción. Nihilismo, locura y comunidad”.