Kati Riquelme

NEGRO ZORZAL

I el silenci ens revela el secret que no volíem escoltar. J.Teillier

Negre tord dialoga amb la memòria, l’absència, el silenci i el temps. Transitant per la frondosa foscor, vam iniciar una travessia a l’interior de l’ànima, un lloc que percebem a mitges. En algunes ocasions ens deixem amanyagar per l’embolcall del paisatge i en moltes altres aquest ens inquieta, dibuixant una presència fosca, impenetrable, rugosa i perillosa. No obstant això, enmig de l’espessor ressonen reminiscències d’un ocell evocador d’eclipsis, pilars del que és fugaç, perpetuant el saber mil·lenari que no hi ha més seguretat que recolzar-se en la gran dansa de la vida i mostrar-nos com finits i fràgils som. Abismes del naixement i de la mort, extrema bellesa i de dolor, acceptar ser portats per una cosa que no coneixem, viatjar per la intuïció de sentir el temps des d’un lloc contemplatiu i no com un acte calculat.

Al Pep Mayugo i al reverberar dels seus passos.